1. Urbanisme
  2. Llicències i autoritzacions administratives
  3. Expropiació forçosa
  4. Responsabilitat patrimonial de l’administració
  5. Contractació administrativa
  6. Subvencions públiques
  7. Recursos contenciós administratius
  8. Recursos administratius: alçada / reposició / revisió

 

1. Urbanisme

L’urbanisme és la disciplina i funció pública que té per objecte l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, la seva urbanització i la seva edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions.

És una disciplina molt antiga, que incorpora conceptes de múltiples disciplines i una àrea de pràctica i estudi molt àmplia i complexa, com ara:

  • L’assignació de competències.
  • La definició de polítiques del sòl i d’habitatge i els instruments per posar-les en pràctica.
  • El règim urbanístic del sòl.
  • El planejament urbanístic.
  • La gestió i l’execució urbanístiques.
  • El foment i la intervenció de l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i de l’edificació.
  • La protecció i la restauració, si procedeix, de la legalitat urbanística.
  • La formació i la gestió del patrimoni públic de sòl amb finalitats urbanístiques.

L’urbanisme s’encarrega de dissenyar l’espai públic i els elements que el configuren; des de l’escenografia edilícia al mobiliari urbà fins la planificació urbana, que defineix el model de creixement de la ciutat; passant per la gestió urbana, que defineix com s’executa el planificat; i la disciplina urbanística, que assegura la legalitat urbanística mitjançant la intervenció en l’edificació i ús del sòl.

Planejament urbanístic

La dimensió jurídica del urbanisme és molt important, especialment en la seva activitat de planificació urbana, ja que el seu àmbit d’actuació inclou objectes amb diferent estatus jurídic, com a béns comunals i propietats públiques i privades.

Així, els plans urbanístics queden normalment supeditats a un marc legislatiu específic sobre la propietat del sòl i els drets d’ús associats als diferents règims de propietat. En qualsevol cas, el pla urbanístic sempre té un contingut que va més enllà del jurídic, doncs incorpora els elements tècnics, polítics, econòmics, socials i ambientals que defineixen un projecte de ciutat.

Els nostres serveis jurídics en aquesta matèria s’estenen també a la fase de formulació d’al·legacions en la tramitació dels instruments de planejament.

Gestió urbanística

La gestió urbanística comprèn el conjunt de pràctiques que estableixen la forma tècnico-jurídica d’executar els Plans urbanístics. El seu objecte és explicitar i concertar les tasques dels diferents actors al procés: administracions públiques, propietaris, urbanitzadors i promotors.

Dóna resposta a les següents preguntes:

– Qui ha de pagar les obres d’urbanització? (Carrers, amb clavegueram, aigua, electricitat, connexions a xarxes existents)

– En quins terminis han d’executar-se aquestes obres i sota quines condicions per assegurar que els futurs habitants poden comptar amb serveis de qualitat en instal·lar-se?

– Com s’aconsegueix que els ciutadans disposin de parcs i equipaments?

– Com es garanteixen en aquests processos tant l’interès públic com els dels diferents propietaris?

L’execució o la gestió del planejament urbanístic s’efectua mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació urbanística següents:

  1. De reparcel·lació: Té per objecte repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, o regularitzar la configuració [de les finques i situar l’aprofitament en zones aptes per a l’edificació, en correspondència amb el planejament urbanístic.

El sistema de reparcel·lació al qual es refereix l’apartat 1.a inclou les modalitats següents:

  • De compensació bàsica.
  • De compensació per concertació.

En el sistema de compensació correspon als propietaris, agrupats en una Junta de Compensació, executar les obres sota el control de l’Administració Pública, compensant-se entre ells les despeses i els guanys (càrregues i beneficis).

  • De cooperació.

El sistema de cooperació consisteix en que les obres les executa l’administració pública repercutint el seu cost als propietaris.

  • Per sectors d’urbanització prioritària.
  1. D’expropiació: L’Administració expropia als propietaris i, en la seva nova condició de propietària, executa les obres.

La redacció de projectes de reparcel·lació i el nostre assessorament en la gestió de les Juntes de Compensació i d’altres Entitats urbanístiques col·laboradores constitueixen alguns dels aspectes més destacats de la nostra actuació professional en aquest àmbit.

Disciplina urbanística

La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d’exercici preceptiu.

L’exercici d’aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d’un procediment o de més d’un que tenen per objecte, alhora o separadament, l’adopció de les mesures següents:

  1. La restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat.
  2. La imposició de sancions.
  3. La determinació dels danys i els perjudicis causats.

L’adopció de mesures administratives per restablir la legalitat urbanística, l’emissió d’ordres d’execució d’obres i la imposició de sancions constitueixen algunes de les actuacions més freqüents enfront de les quals es fa necessària la intervenció d’un despatx professional.

 

2. Llicències i autoritzacions administratives

És objecte de la llicència comprovar, per part de l’Administració municipal, que l’activitat dels administrats s’adequa a la normativa urbanística. Per a això, les sol·licituds de llicència urbanística hauran d’anar acompanyades del projecte tècnic.

Les llicències urbanístiques comprenen els següents tipus:

  • De parcel·lació. Es considera parcel·lació urbanística tota divisió o subdivisió simultània o successiva de terrenys en dos o més lots, que es dugui a terme en els sòls classificats com a urbans o urbanitzables.

La sol·licitud de llicència de parcel·lació urbanística s’ha d’acompanyar de Projecte, redactat per tècnic competent, que inclogui: Memòria justificativa de les raons de la parcel·lació i les seves característiques en funció de les determinacions del Pla sobre el qual es fonamenti.

  • D’obres ordinàries d’urbanització. Els projectes d’obres ordinàries d’urbanització es tramitaran i aprovaran d’acord amb el que estableix la legislació urbanística.

Un cop complimentades les obligacions derivades de l’aprovació definitiva i especialment la constitució de les garanties exigides per la legislació urbanística, l’òrgan municipal competent autoritzarà l’inici d’obres, amb lliurament a l’interessat d’un exemplar del Projecte d’Urbanització, degudament diligenciat.

Notificada pel promotor seva intenció d’iniciar les obres, es fixarà dia per a la signatura de l’Acta de comprovació del replanteig. Durant l’execució de les obres, l’Ajuntament exercirà les funcions d’inspecció tècnica i urbanística, vigilància i control de les mateixes.

  • D’obres d’edificació. Quan es sol·licitin obres de nova edificació o demolició, el promotor, constructor o sol·licitant de la llicència ha de fiançar la correcta execució de les obres en relació amb els serveis públics i la via pública, mitjançant la constitució de garanties en qualssevol de les formes legalment establertes .

És obligació del titular de la llicència comunicar la data de l’inici de les obres.

En el grup d’obres en els edificis es distingeixen els següents tipus:

    • Obres de restauració.
    • Obres de conservació.
    • Obres de consolidació.
    • Obres de rehabilitació de reestructuració puntual, parcial o general.
    • Obres exteriors.
  • D’altres actuacions urbanístiques. Sota aquest títol es regulen totes les llicències que tenen per objecte construccions, ocupacions, actes i formes d’afectació del sòl, del vol o del subsòl, no inclosos en els restants capítols.

Si les actuacions haguessin de localitzar-se sobre terrenys de domini públic, serà requisit previ obtenir la concessió o autorització pertinent.

  • De instal·lació d’activitats. Estan subjectes a llicència prèvia les activitats amb o sense instal·lacions que s’implantin i desenvolupin en el terme municipal, així com les ampliacions i modificacions substancials que es realitzin en les mateixes. S’entén com a projectes d’instal·lació d’activitats a aquells documents tècnics que, d’acord amb el que regula el planejament i altres disposicions municipals o supramunicipals vigents, contenen amb suficient concreció les determinacions necessàries per a desenvolupar un determinat ús o activitat, incloent les característiques dels seus instal·lacions, els efectes que produeix sobre el medi ambient, les mesures correctores necessàries per a la correcció dels impactes, així com les obres en els edificis necessàries per a la implantació de l’ús o activitat.
  • De primera ocupació. Estan subjectes a llicència de primera ocupació o utilització, les edificacions resultants d’obres de nova edificació i restauració general dels edificis amb ús residencial. Així mateix, estan subjectes a llicència de primera ocupació dels edificis sense ús, categoria o classe definit en la llicència d’obres o d’edificació resultants d’obres de nova edificació i reestructuració general i en els quals es desenvolupin activitats innòcues, sense perjudici de la posterior llicència de activitat si escau.

Té per objecte acreditar que les obres i instal·lacions han estat executades de conformitat amb el projecte i condicions en què les llicències van ser concedides i que es troben degudament acabats i aptes, segons les determinacions urbanístiques del seu destí específic.

Un cop finalitzada l’obra, s’ha d’acreditar el compliment de la condició als efectes de l’eficàcia de la llicència de primera ocupació, presentant-se a l’Administració municipal certificació final d’obres subscrita pel tècnic director de les mateixes, on a més es declari la conformitat del que s’ha construït a la llicència en el seu dia atorgada.

  • De funcionament. Amb caràcter previ a l’obertura o posada en marxa dels edificis i locals destinats a usos no residencials o de les instal·lacions subjectes a llicència d’activitat, el titular de la mateixa haurà de sol·licitar llicència de funcionament a l’Ajuntament.

La llicència de funcionament té per objecte constatar que les obres i instal·lacions han estat executades de conformitat a les condicions de les llicències d’instal·lació d’activitats, i que es troben degudament acabats i aptes, segons les condicions urbanístiques, ambientals i de seguretat de la seva destinació específic.

La llicència de funcionament engloba, si s’escau, la de primera ocupació dels edificis en els quals s’han implantat les activitats i / o instal·lacions.

La llicència de funcionament o posada en marxa se sol·licitarà pels titulars de les llicències d’instal·lació d’activitats, amb caràcter previ a l’exercici de les mateixes.

 

3. Expropiació forçosa

Per expropiació forçosa s’ha d’entendre qualsevol forma de privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, qualssevol que siguin les persones o entitats a què pertanyin, per causa d’utilitat pública o interès social, ordenada imperativament.

Està regulada per la Llei de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d’abril de 1957, i les seves conseqüències impliquen l’obligació de cedir el terreny reclamat quan el fi per al qual vagi a emprar-se correspon amb els supòsits legals.

Davant d’un procés d’expropiació, l’Administració ha de seguir els passos legals ineludibles que comencen amb la prèvia declaració d’utilitat pública o d’interès social del bé. Un cop autoritzada l’Administració per a l’exercici concret de l’activitat expropiatòria apareixen les etapes del procediment:

  • Necessitat d’ocupació dels béns o de l’adquisició de drets.
  • Determinació del ‘just preu’ o ‘preu just’.
  • Pagament i presa de possessió.

L’expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els supòsits següents:

  1. Com a sistema d’actuació per a l’execució del planejament urbanístic en el marc d’un polígon d’actuació urbanística o d’un sector de planejament urbanístic derivat.
  2. Per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic.
  3. Per a la constitució o l’ampliació de patrimonis públics de sòl i d’habitatge, i per a l’adquisició de terrenys destinats a habitatges de protecció pública, si ho determina el planejament.
  4. Per raó de la manca de participació dels propietaris o propietàries en el sistema de reparcel·lació.
  5. Per raó de l’incompliment de la funció social de la propietat, en els supòsits següents:
  • Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de parcel·lació, d’ús del sòl i d’edificació.
  • Que s’incompleixin els terminis establerts per a executar les obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants.
  • Que s’incompleixin els terminis que el planejament urbanístic estableix per a iniciar o per acabar l’edificació d’habitatges de protecció pública.
  • Que els propietaris o propietàries d’immobles no facin les obres d’adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic.
  • Que s’incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació.
  • Que s’incompleixin els deures o les condicions imposats als propietaris o propietàries en el supòsit d’alliberament de béns de l’expropiació.

La intervenció d’un despatx professional es fa necessària en les actuacions expropiatòries pròpiament dites: determinació dels béns i drets afectats, fixació del preu just, conciliació i al·legacions, si s’escau, davant els jurats d’expropiació, així com la defensa davant la Jurisdicció contenciosa administrativa en el supòsit d’ulterior impugnació de la indemnització fixada.

 

4. Responsabilitat patrimonial de les administracions públiques

Els particulars tenen dret a ser indemnitzats en tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics.

En concret, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desenvolupa les previsions sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració que es contenen en els articles 9.3 i 106.2 de la Constitució.

El primer d’ells estableix que es garanteix la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, mentre que en l’article 106.2 del text consagra definitivament el principi de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les administracions públiques per les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics; havent ressaltar, a la vista d’aquest últim precepte, i com encertadament es va declarar per la Sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer 1996, que el principi de responsabilitat patrimonial proclamat en ell “comporta un dret dels anomenats de configuració legal. És a dir, que no es tracta d’un dret que derivi directament de la Constitució, sinó que exigeix ​​la interposició d’una llei, i és exigible, no en els termes abstractes reconeguts en la Constitució, sinó en els termes concrets en què figuri a la llei ordinària que ho reguli “.

 

5. Contratació administrativa

L’Administració, com qualsevol particular, necessita contractar amb tercers determinats serveis per atendre les seves necessitats de funcionament.

El creixent intervencionisme de l’Administració provoca l’increment del nombre de necessitats a satisfer i, amb això, la utilització generalitzada de contractes amb particulars per fer front a les mateixes. Neix així la figura dels contractes administratius, diferenciats dels contractes civils en funció del subjecte, l’objecte i de la causa del contracte, amb una regulació jurídica específica, determinada fonamentalment per una doble exigència:

  • Les peculiaritats dels procediments d’actuació de l’Administració, derivades, entre altres motius, de la necessitat de controlar la despesa pública, així com garantir la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans.
  • Les peculiaritats derivades de la salvaguarda de l’interès públic a l’hora de garantir el bon fi de l’objecte contractual, i les que, a aquest efecte, es deriven de la posició dominant de l’Administració.

L’adjudicació d’un contracte administratiu recaurà en el licitador que, en conjunt, faci la proposició més avantatjosa, tenint en compte els criteris que s’hagin establert en els plecs, sense atendre exclusivament al preu de la mateixa i sense perjudici del dret de la Administració a declarar-lo desert.

Les diferents fórmules de licitació tenen en comú la publicitat de la contractació així com el secret de les proposicions. Totes elles comprenen, per tant, i llevat d’excepcions:

  • convocatòria pública.
  • un termini perquè els licitadors presentin les seves proposicions i altres documents preceptius.
  • un acte solemne i públic d’obertura de les pliques presentades pels licitadors.

El nostre despatx professional presta, en matèria de contractació administrativa, àmplies funcions d’assessorament jurídic, tant a les diferents administracions públiques (des de l’elaboració de dictàmens sobre la naturalesa de determinats contractes o els elements que els caracteritzen, elaboració de plec de bases de contractació, criteris de selecció del contractista, resolució d’incidències contractuals, etc.), com als particulars que volen concórrer a les licitacions públiques o que, ja adjudicades, tenen alguna controvèrsia amb l’Administració Pública.

Els particulars tenen dret a ser indemnitzats en tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics.

En concret, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desenvolupa les previsions sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració que es contenen en els articles 9.3 i 106.2 de la Constitució.

El primer d’ells estableix que es garanteix la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, mentre que en l’article 106.2 del text consagra definitivament el principi de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les administracions públiques per les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics; havent ressaltar, a la vista d’aquest últim precepte, i com encertadament es va declarar per la Sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer 1996, que el principi de responsabilitat patrimonial proclamat en ell “comporta un dret dels anomenats de configuració legal. És a dir, que no es tracta d’un dret que derivi directament de la Constitució, sinó que exigeix ​​la interposició d’una llei, i és exigible, no en els termes abstractes reconeguts en la Constitució, sinó en els termes concrets en què figuri a la llei ordinària que ho reguli “.

 

6. Subvencions públiques

La concessió d’ajudes o de subvencions és la principal o més important de les activitats de foment que desenvolupen totes les administracions públiques. En aquest sentit, entenem que les subvencions són un vessant de la despesa pública, la regulació s’integra dins de la hisenda, però amb matisos diferenciats que han portat a considerar l’activitat subvencional com una àrea amb trets propis de la gestió administrativa.

Per subvenció s’entén qualsevol disposició gratuïta de fons públics i, en general, de qualsevol recurs públic avaluable econòmicament, realitzada per l’Administració a favor d’una persona física o jurídica, pública o privada, que s’afecta a la realització d’una activitat d’utilitat pública o d’interès social, o a la consecució d’una finalitat pública.

El nostre despatx ofereix el seu assessorament a les administracions en el disseny i aplicació dels procediments i bases per a l’atorgament de subvencions. Els nostres advocats també assessoren i defensen als seus clients com a sol·licitants o beneficiaris de subvencions públiques.

 

7. Recurs contenciós administratiu

El recurs contenciós administratiu es pot interposar contra les disposicions de caràcter general i contra els actes expressos i presumptes de l’Administració Pública que posin fi a la via administrativa, ja siguin definitius o de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirectament el fons de assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims.

També és admissible el recurs contra la inactivitat de l’Administració i contra les seves actuacions materials que constitueixin via de fet.

Representació del recurs contenciós:

Davant òrgans unipersonals, les parts poden conferir la seva representació a un procurador i han de ser assistides en tot cas, per un advocat. Quan les parts confereixin la seva representació a l’advocat, serà aquest a qui s’han de notificar les actuacions.

Davant òrgans col·legiats, les parts han de conferir la seva representació a un procurador i ser assistits per un advocat.

Poden comparèixer per si mateixos els funcionaris públics en defensa dels seus drets estatutaris, quan es refereixin a qüestions de personal que no impliquin separació de treballadors públics inamovibles.

Termini per interposar el recurs contenciós:

  1. Actes expressos: Dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació de la disposició administrativa impugnada o de la notificació o publicació de l’acte que posi fi a la via administrativa, si fos exprés.
  2. Actes presumptes: Sis mesos que es comptarà per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir del dia següent a aquell en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte administratiu presumpte.

Si el recurs es dirigís contra una actuació en via de fet, el termini serà de 10 dies a comptar de l’endemà de la finalització del termini establert en l’art. 30 (En cas de via de fet, l’interessat podrà formular requeriment a l’Administració actuant, intimant la seva cessació. Si aquesta intimació no és formulada o no és atesa dins dels 10 dies següents a la presentació del requeriment, podrà deduir directament recurs contenciós administratiu.) Si no hi ha requeriment, el termini serà de 20 dies des del dia en què es va iniciar l’actuació administrativa en via de fet.

El termini del recurs contenciós administratiu, es comptarà des del dia següent a aquell en què es notifiqui la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició o en què aquest s’hagi d’entendre presumptament desestimat.

El termini per a interposar recurs de lesivitat és de dos mesos a comptar de l’endemà de la data de la declaració de lesivitat.

 

8. Recursos administratius

  • Recurs d’alçada:

Les resolucions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirectament el fons de l’assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, quan no posin fi a la via administrativa, podent fonamentar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat.

Posen fi a la via administrativa:

  1. Les resolucions dels recursos d’Alçada.
  2. Les resolucions dels procediments d’impugnació que, d’acord amb les lleis, puguin substituir el recurs d’Alçada.
  3. Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari.
  4. Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi.
  5. Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.

El termini per a la interposició del recurs serà d’1 mes si l’acte és exprés. Si no ho fos, el termini serà de 3 mesos i es comptarà a partir del dia següent a aquell, en què, d’acord amb la seva normativa específica es produeixin els efectes del silenci administratiu.

El recurs podrà interposar davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o davant el competent per resoldre’l.

El termini màxim per resoldre i noticiar serà de 3 mesos. La manca de resolució en termini produeix efectes desestimatoris, no obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, s’entendrà estimat si, arribat el termini de resolució, l’ òrgan administratiu competent no dicta resolució expressa sobre el mateix.

El recurs es podrà presentar en qualsevol dels registres de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals signants del Conveni de Finestreta Única o per correu, dirigit al superior jeràrquic de l’òrgan autor de l’acte recorregut.

Requisits per interposar el recurs d’Alçada:

  1. Que s’interposi contra resolucions i actes de tràmit que no posin fi a la via administrativa.
  2. Que s’interposi en el termini legalment establert
  • Recurs potestatiu de reposició:

Es poden recórrer les resolucions i els actes de tràmit, que posin fi a la via administrativa, sempre que aquests últims decideixin directament o indirectament el fons de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar el procediment, produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, podent fonamentar-se en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat.

No obstant això s’adverteix que, donat el caràcter potestatiu d’aquest recurs, vostè pot impugnar aquests actes directament mitjançant recurs contenciós administratiu davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

Ara bé, si s’ha interposat recurs de reposició no es podrà interposar recurs contenciós administratiu fins que sigui resolt expressament o s’hagi produït la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat.

El termini per a la interposició del recurs de reposició serà d’1 mes si l’acte és exprés. Si no ho fos, el termini serà de 3 mesos i es comptarà a partir del dia següent a aquell, en què, d’acord amb la seva normativa específica es produeixin els efectes del silenci administratiu.

Transcorreguts aquests terminis, únicament podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.

El recurs podrà interposar davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna. El recurs es podrà presentar en qualsevol dels registres de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals signants del Conveni de Finestreta Única o per correu.

Requisits del recurs de reposició:

  1. Que s’interposi contra resolucions i actes de tràmit que posin fi a la via administrativa.
  2. Que s’interposi en el termini legalment establert.
  • Recurs de revisió:

Es poden recórrer els actes ferms en via administrativa quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

  • Que en dictar l’acte s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient.
  • Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpte que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.
  • Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a la resolució.
  • Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut de sentència judicial ferma.

El recurs s’haurà d’interposar dins el termini de 4 anys següents a la data de la resolució impugnada, quan es va incórrer en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient. En els altres casos, el termini serà de 3 mesos a comptar des del coneixement dels documents o des que la sentència judicial sigui ferma.

El recurs s’interposarà davant de l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna. El recurs es podrà presentar en qualsevol dels registres de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals signants del Conveni de Finestreta Única o per correu.

Requisits del recurs de revisió:

  1. Que es recorri un acte ferm en via administrativa.
  2. Que es doni alguna de les circumstàncies següents:
  • Que en dictar l’acte s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient.
  • Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpte que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.
  • Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a la resolució.
  • Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut de sentència judicial ferma.
  1. Que s’interposi dins dels terminis legalment establerts.

Model de recurs administratiu:

RECURS …………………………

A l’ÒRGAN COMPETENT AL QUAL S’ADREÇA LA PETICIÓ.

  1. / Dª. ………………, Major d’edat, amb N.I.F. …., Amb domicili al carrer ……, núm ……., pis ……., en ……., província de …. …, designat el mateix a efectes de notificacions, actuant en nom i dret propi i en condició d’interessat en el procediment que es tramita en l’expedient administratiu nombre ………., comparec i com millor procedeixi en Dret,

DIC:

Que mitjançant resolució de data ….. de ……. de ….., notificada el següent dia …. de ……., dictada per l’òrgan administratiu … ………, s’acorda …………….

Que mitjançant el present escrit, vinc a interposar RECURS ……………… .., en temps i forma, contra aquesta resolució, i de conformitat amb el que estableix l’article … .. i concordants de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, amb base en les següents

AL·LEGACIONS

PRIMERA ……………….

SEGONA.- ……………….

(Alguna de les causes de nul·litat o anul·labilitat establertes en els articles 62 i 63 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, seran el fonament del recurs).

En virtut del que s’ha exposat,

SOL·LICITO A:

Que tenint per presentat aquest escrit, juntament amb els documents que s’acompanyen, acordi tenir per interposat RECURS ……………………… contra resolució de data …. de ……. de …. ., dictada per l’òrgan administratiu ………., per la qual ……………, i declari la nul·litat (o anul·labilitat) de la mateixa.

Altressí DIC:

Que, l’execució de la resolució impugnada podria causar al que subscriu danys d’impossible o difícil reparació atès que ……………………, per això interessa sol·licitar la suspensió de l’execució impugnada._

SOL·LICITO A:

Que tingui per realitzada l’anterior manifestació, i en virtut d’això, acordi decretar la suspensió sol·licitada.

Per ser de justícia que demano a …….., a ….. de …… de …..